CINE I DONES

 NOM DEL TALLER:

CINE I DONES. Estereotips femenins al cinema espanyol de 1948 a 1964
Monitora: Amparo Plaza Vidal           

Este curs partix de la idea que el cinema de ficció actua com a reflex d'una societat en tots els seus aspectes: polítics, econòmics, culturals, educatius, etc. 

A través del cinema podrem conéixer el context sociohistórico espanyol des de diferents òptiques. A més, en ser reflex de la societat, actua com a model a imitar quan, a valors, rols, modes ...etc.

En este curs es centraràem en la representació de la dona al cinema espanyol. 

DATA DE REALITZACIÓ: 

Taller de 10 hores.

Del 29 de febrer al 14 de març
Dimarts i dijous de 17.30 a 19.30 h.

UPG (Pl  Loreto. 4)

PROGRAMA

a. Hem seleccionat diverses pel·lícules en les quals es reflectix el paper de les dones en la societat espanyola, tenint en compte aspectes polítics, econòmics, culturals, educatius, etc. Veurem determinades seqüències relacionades amb els rols femenins

b. És important assenyalar que per a l'elecció de les pel·lícules s'han buscat títols i directors emblemàtics del cinema espanyol que, a través, de la comèdia o el drama han mostrat al públic una realitat de la societat espanyola, des de diferents punts de vista. 

c. En cadascuna de les pel·lícules s'especificarà a través d'un Power Point:

• Fitxa tècnic -artística en la qual està inclosa la sinopsi
• Anàlisi del context social, històric i dramàtica
• Anàlisi de les seqüències seleccionades:
• El director i el seu context.
• Relació amb altres films
• Bibliografia

d. Les pel·lícules seleccionades són:

             ·         Locura de amor, (Juan de Orduña,1948)

·         Calle Mayor, (Juan Antonio Bardem,1956)

·         El último cuplé (Juan de Orduña, 1957)

·         Las chicas de la Cruz Roja (Rafael Salvia, 1958)

·         La tía Tula (Ángel Picazo, 1964) 

Estes pel·lícules representen diferents corrents del cinema espanyol com:

 

• El cinema històric

• El cinema dissident

• El cinema musical

• El cinema del desenvolupisme, la comèdia rosa

• El nou cinema espanyol

METODOLOGIA

Les classes tindran una duració de dues hores en les quals analitzarem determinades seqüències, i l'alumnat participarà  plantejant canvis, suggeriments, crítiques, etc. per a poder arribar a unes conclusions que evidencien el que acabem de veure.