NOM DEL CURS: EDIFICIS AMB MEMÒRIA. Visites guiades. A càrrec de Francesca Burguera, Arqueòloga. Preu: 5 €. Eixida a les 9.30 h des de la PL Loreto Places limitades a 20, per ordre d’inscripció. Cadascuna de les eixides aniran anunciades al Full i al facebook de la UPG. INTRODUCCIÓ En les darreres dècades la ciutat ha viscut transformacions urbanístiques cabdals. Per regla general aquests canvis han millorat la
vida dels ciutadans però, al temps, la piqueta
ansiosa ha arrasat amb una part essencial del nostre paisatge històric. Eren referents personals i socials que han conformat una manera particular
d'entendre la vida i dels quals només quedarà memòria en els àlbums de fotos antigues. Més de 20 cines hi havia a Gandia, que omplien el temps d’oci de la
ciutadania. De les emblemàtiques façanes que exhibien, a penes se’n conserven tres i amb alguna perversió
estètica. Però encara pitjor és el cas dels magatzems de cítrics. Més de 40 n’operaven en
la ciutat i, durant molts anys, van ser el principal motor econòmic de tota la
comarca. No queda cap vestigi, llevat d'una
sola façana rehabilitada amb respecte per la propietat i l’arquitecta.
Amb aquesta proposta encetem un nou cicle de
visites a Gandia amb l’objectiu de fer valdre aquest patrimoni desatés, o d'altres que s'han conservat
transformats i amb usos diferents dels que tenien en origen, com el Convent de
Sant Roc o l'Hospital de Sant Marc. |
CONVENT DE SANT ROC
Fundat a l'any 1588 per el V duc de Gandia, Carles de Borja i Meneses, fou un del primers convents masculins de la nostra ciutat. Al 1591 els seus frares es van adscriure a la reforma de san Pedro de Alcántara, consolidant el convent i iniciant la seua gran ampliació. Amb el pas de les dècades, aquest es va anar remodelant fins a arribar a convertir-se en l'edifici que coneixem hui dia, un immoble catalogat com a Bé de Rellevància Local .
Després de les
desamortitzacions del segle XIX, la propietat del convent va passar a domini
públic, iniciant-se un nou període en el qual les dependències de l'edifici han
tingut diversos usos. Des de els jutjats i la presó de Gandia, casa de beneficencia,
església, museu arqueològic, seu del Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques
i en un futur: museu dedicat al Beat Andrés Hibernón.
Inscripcions del 28 de novembre
Des del naixement del cinema en 1895 la nostra ciutat ha albergat multitud de cinemes, la gran majoria d'ells hui ja desapareguts, però dels quals encara perduren alguns vestigis molt interessants. Com el Gran Cine Royalty, conegut a partir de la posguerra com el Gran Cine Goya, amb la seva façana modernista construida a l'any 1920 i hui en dia catalogada com Bé de Rellevància Local.
I també
coneixerem l´historia dels nostres teatres, encapçalats pel major d'ells: el
Teatre Serrano. Un de les icones culturals de Gandia, amb la seua façana
d'estil modernista valencià tardà i que fou construit al solar de l´antic Teatre
Circ, datat a principis del segle XX.
Diumenge 29 de gener
Inscripcions del 23 al 27 de gener
Institució hospitalària benèfica fundada al segle XIV per d´Alfons d´Aragó, o més conegut com Alfons el Vell, primer Duc de Gandia. Es tracta d´un dels edificis més antics de la nostra ciutat, ja que la seua construcció possiblement es remunta fins al segle XIII.
L'hospital
va estar des d'aqueixos moments i fins aproximadament l'any 1973 en
funcionament, per la qual cosa ens trobem davant d´un edifici amb, res més ni
menys, que uns sis-cents anys d'història hospitalària.
Construït i
reformat en estil medieval tardà, és una de les millors mostres conservades del
gòtic valencià a Gandia. On destaquen la
gran Sala d'Homes, amb els seus arcs apuntats, i la més petita Sala de les
Dones, amb les seues voltes i els seus quatre pilars centrals. A més d'una part
conservada de l'antic traçat de les muralles, que també podrem veure. Tota una joia
arquitectónica.
En
l'actualitat allí trobem el Museu Arqueològic , MAGa, i el Museu de Santa
Clara.
La construcció del port de Gandia l'any 1893 va tindre molts aspectes positius a la nostra ciutat, entre ells el gran impuls del conreu del taronger. Ràpidament, el Grau de Gandia es va convertir en el primer port taronger valencià.
Encara que l'any 1908 es produí la primera crisi de la taronja, Gandia prompte es va recuperar i a partir dels anys vint del passat segle s'inicià una recuperació que afavorí una ràpida expansió d´aquest cultiu. Pràcticament acabant per convertir-se en el monocultiu central de la Safor durant dècades.
Això va propiciar l'aparició i proliferació de multitud de magatzems de taronges per tota la nostra geografia. Molts d'ells en la mateixa ciutat de Gandia, donant riquesa i treball als seus habitants.
Amb el pas dels anys i la seua gradual caiguda en desús, la majoria d'ells han anat desapareixent o han sigut absorbits pel creixent urbanisme. No obstant això, encara perduren alguns vestigis que es poden contemplar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario