EL CINE FET PER DONES

TALLER SEMINARI :

EL CINE FET PER DONES
Monitora: Amparo Plaza Vidal

Del 25 de febrer al 13 de març

Dimarts i dijous de 17.30 a 19.30

UPG (Pl Loreto, 4)

OBJECTIUS

Durant este curs ens centrarem en el paper de les dones en la direcció cinematogràfica.

Durant cinc sesions visionarem seqüències d'algunes pel·lícules emblemàtiques  que ens permetra:

• Visibilitzar el paper de les dones en l'àmbit cinematogràfic.

• Conéixer l'obra de 17 directores i la seua repercussió tant en els diferents períodes de la història fins al cinema actual.

• Debatre si existix un cinema femení

 

-PRIMERA SESSIÓ: PIONERES

• ·         Elena Jordi, Thaïs (1918). No hay copias
• ·         Helena Cortesina, Flor de España, (1923)
• ·         Rosario Pi, El gato montés (1935)
• ·         Ana Mariscal, El camino (1963)

Directores durant La Transició:

• ·         Josefina Molina, Función de noche, 1981, Esquilache, (1989)
• ·         Pilar Miró, El crimen de Cuenca, Gary Cooper que estas en los cielos, (1981)
• ·         Cecilia Bartolomé, Vámonos Bárbara, (1978)

OBJECTIUS.

1. Donar a conéixer a estes tres directores pioneres i analitzar el context històric i cinematogràfic en el qual van realitzar la seua obra.

2. Mostrar l'oblit en el qual van caure estes cineastes.

3. Debat i punts de vista.

 

 

-SEGONA SESSIÓ: DIRECTORES ACTUALS

·         Iciar Bollain, Te doy mis ojos, 2003. Nebenka, 2024

 

OBJECTIUS

Amb el visionat de seqüencies d’estes pel·licules analitzarem el tractament que fa la directora del maltractaments als quals estan exposades les dones.

Analitzarem el context històric i el context dramàtic del film i ens centrarem en la violència de gènere i la violència vicària. També coneixerem la força de les dones quan s'unixen per a defendre's.

               

 

-TERCERA SESSIÓ: DIRECTORES ACTUALS

1-. Isabel Coixet, La vida secreta de las palabras, 2005. 

 

OBJECTIUS        

L'elecció d'esta cinta ve donada pel sofriment de les víctimes de guerra, en este cas afegirem la tortura i les violacions que patixen les dones en estos contextos

Analitzarem el context històric en el qual inclourem una breu anàlisi de la guerra de la ex Iugoslàvia.

Coneixerem l'obra de la directora i la seua mirada, en algunes de les seues pel·lícules més emblemàtiques:   Mi vida sin mí, (2003),  y La librería, (2017)

 

2-. Gracia Querejeta, Siete mesas de billar francés, 2007.

OBJECTIUS

Visualització d'algunes seqüències per analitzar com relata el film la capacitat de dos dones per a tirar avant en circumstàncies difícils i en un ambient considerat tradicionalment de mascles.

 

 

-QUARTA SESSIÓ: LES NOVES DIRECTORES-1

• ·         Coneixerem CIM: L'associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals)
• ·         Carla Simó: Estiu de 1993 (2017); Alcarrás (2022)
• ·         Alauda Ruiz de Azúa: Cinco lobitos (2022); Querer (2024, sèrie)
• ·         Estibaliz Urresola: 20,000 especies de abejas (2023)

 

OBJECTIUS GENERALS:

Coneixerem les pel·lícules més emblemàtiques d'estes directores i analitzarem els seus treballs.  Visualitzarem seqüències de les pel·lícules per analitzar el paper de la família i la maternitat en cadascuna d'estes cintes.

 

 

-QUINTA SESSIÓ: LES NOVES DIRECTORES. 2

•             Aranxa Echeverría: La infiltrada (2024)

•             Paula Ortiz: La virgen roja (2024)

•             Patricia Font: El maestro que prometió el mar (2023)

•             Pilar Palomero: Las niñas (2021) Goya millor pel·lícula; La maternal; Los destellos (2024)

•             Elena Martín: Creatura (2023)

•             Clara Roquet: Libertad (2023)

 

OBJECTIUS GENERALS:

1.            Coneixerem les pel·lícules més emblemàtiques d'estes directores i analitzarem els seus     treballs

2.            Analitzarem els gèneres cinematogràfics de cadascuna d'estes pel·lícules

3.            Visualitzarem seqüències de cadascuna de les pel·lícules

4.            Debatrem i compararem els tres films seleccionats amb els anteriors

6.            Intercanvi d'opinions i conclusions generals

 

-SEXTA SESSIÓ: VIRIDIANA, LUIS BUÑUEL, 1961

A càrrec de Mercedes Miguel Borrás. Profesora Titular en Comunicación Audiovisual, Universidad de Valladolid. Creadora y Directora del Máster Universitario en Cine, Comunicación e Industria Audiovisual. - Miembro del Comité de Selección de Ayudas al largometraje de la Junta Castilla y León. -Miembro de la Academia de Cine (Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España).

Lluis buñuel. El cinema com subversió de la realitat.
Per a Buñuel el cinema té un sentit alliberador, de fita al món meravellós del subconscient, d’inconformitat amb la societat que ens envolta. Viridiana mostra eixe sentit de subversió de la realitat, un cant a la llibertat en una Espanya en la qual s'havia silenciat la creativitat. Concebuda amb una línia argumental aparentment clàssica, el seu estil realista participa de la tradició literària i pictòrica espanyola per a fer esclatar l'oníric. Un relat esquinçat per dos homes i unit per l'omnipresència d'una dona, permet a Buñuel extraure l'oculte de la realitat on es produïxen les pulsions del desig. Viridiana, jove novícia, virtuosa i de gran cor, vol canviar la societat, però es troba amb la burla dels captaires als quals intenta redimir. Les dones que es donen cita en el film, amén de Viridiana, reflectixen una sèrie d'estereotips presents a l'Espanya franquista.

-SEPTIMA SESSIÓ. Una directora valenciana

En esta sessió comptarem amb la presència de Lucía Casañ, directora valenciana, la primera pel·lícula de la qual, Un bany propi, (2019)  va inaugurar la 39ª edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani.